En Kureishi i el seu El regalo de Gabriel, el que ara estic llegint, perd molt després de lectures com Stoner, de John Williams, Solsticio de José Carlos Llop i El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, els llibres que porto llegits aquestes vacances. No obstant, és agradable aquesta lleugeresa, aquest tocar punts sensibles però per sobre, aquest humor, els personatges estrafolaris tan divertits, el Londres canalla que ens pinta...
El millor, el més emotiu dels llibres que he citat, amb un estil transparent, força contingut, intens, poètic molt sovint, és Stoner, una novel.la de l'any 65, que com passa massa sovint a massa grans llibres, han calgut anys i panys perquè se la posi en el lloc que li pertoca. Una obra universal sobre el fracàs, la veritat, les aparences, la vocació, la malaltia, la literatura, que emociona fins a la llàgrima. Tots som una mica Stoner.
De El gran Gatsby ja s'han dit moltes coses. Interessant, ben escrit, però tot i tenir tots els ingredients per sacsejar-nos, no arriba a emocionar.
De José Carlos Llop, tbé he llegit En la ciudad sumergida durant les vacances, d'aquest mallorquí que escriu en castellà, en parlaré un altre dia, que ja me n'he cansat. Camperols descansant, 1919, de Picasso.
