dissabte, 24 de maig del 2014

De tan senzill

I tu, perquè no escrius poesia?
Va ser així de senzill.
M'agradava pensar
en estrelles extingides,
en arbres caiguts,
en homes derrotats.
Va ser així de senzill.
Vaig agafar una estrella
i pam! la vaig estampar
contra el full;
després va ser un arbre,
a voltes vaig estampar-te a tu.
Ho vaig anar deixant quasi tot
sobre el blanc del full.
I així de senzill va ser:
com es van elevar els arbres,
com s'encenien les estrelles,
com els hòmens s'animaven.
Escriure poesia, sí.
Tan senzilla la pregunta,
tan senzilla la resposta.