Ahir vam visitar l'exposició Les variacions de Sebald al CCCB. Més que de l'autor de Els emigrats o de Els anells de Saturn aquesta mostra és una composició de retalls de diferents artistes, ja siguin collages, documents, testimonis, històries, textos, fotografies, escultures, veus, que en conjunt formen una espècie de tapís. De la mateixa manera en què Sebald, el mestre teixidor, feia els seus llibres, com una xarxa de camins que es creuen i es multipliquen, així és l'exposició.
L'eix central de l'obra sebaldiana és l'esperit de viatjar, una manera pròpia de conèixer el món que el porta a buscar els llocs que queden fora de les rutes, a trobar coses que no buscava quan s'ha perdut, a barrejar la realitat amb la ficció tot creant una narració força singular que és literatura de viatges però també és assaig, també és autobiografia i paisatge i història.
La melangia i el to poètic, íntim, de les seves confessions i de les seves descobertes, juntament amb un aire misteriós i d'interrogants, són per a mi les principals característiques d'una prosa que no sempre és fàcil però que sempre és moderna, rica, plena de matisos, de significats.
