Dominar l’art de perdre no és difícil;
tantes coses semblen plenes del propòsit de ser
perdudes,
que la seua pèrdua no és cap desastre.
Perdre alguna cosa cada dia. Acceptar atordir-se per
la pèrdua
de les claus de la porta, de l’hora malgastada.
Dominar l’art de perdre no és difícil.
Després, prova de perdre més, i més de pressa:
els llocs, i els noms, i on sigui que pensaves
viatjar.
Res de tot això no és cap desastre.
He perdut el rellotge de ma mare. I mira! Estic a l’última,
o
potser la penúltima, de tres cases estimades.
Dominar l’art de perdre no és difícil.
He perdut dues ciutats, dues ciutats precioses. I, més
vastos,
vaig posseir uns quants regnes, dos rius, un
continent.
Els estranyo, però no va ser cap desastre.
Fins i tot en haver-te perdut a tu ( la teva veu
riallera, un gest
que estimo) no hauré mentit. Per suposat que
dominar l’art de perdre no és difícil, per més que
de vegades
pugui semblar-nos (escriu-ho!) un desastre.
One
art,
Elizabeth Bishop.
Un
art,
versió d’Amàlia Roig
