divendres, 6 de maig del 2016
dimarts, 3 de maig del 2016
Entrevista a Tens un racó dalt del món
Aquí us deixo l'entrevista del Canal-21 on en Jesús Maria Tibau fa un esplèndid programa de literatura.
diumenge, 1 de maig del 2016
HIROSHI SUGIMOTO, Barcelona
Hiroshi
Sugimoto
Black Box
Hiroshi Sugimoto (Tokio, 1948) és un dels fotògrafs més
considerats dels darrers temps, un artista que rebutja la tecnologia digital a
favor de mètodes tradicionals. La fundació Mapfre de Barcelona fins al dia 8 de
maig de 2016 exposa a la Casa Garriga i Nogués una mostra antològica, la
més gran que s'ha fet de l'artista, titulada Black Box. Aplega 41 fotografies originals de mida gran, en blanc i
negre, que s’agrupen en cinc temes: el
paisatge marí, els retrats, els cinemes, els paisatges primitius i els llamps.
Lightning fields, (Camps de llamps) són imatges realitzades
en sèrie, sense càmera, enregistra només l'efecte que sobre els negatius tenen
les descàrregues dels llamps. Les fotos resulten ser imatges oníriques,
semblants al curs d'un riu o a un entramat neuronal.
A Seascapes (Paisatges marins) el cel i la mar són els
protagonistes, són imatges quasi abstractes de mars, el Bàltic entre d'altres, força elegants que volen representar en paraules de
l'artista ‘com era el paisatge primigeni que van veure els nostres
avantpassats’
Portraits (Retrats), on apareixen Joan Pau II, Fidel Castro, Hirohito,
Lenin, Enric VIII i les seves dones. Son fotografies fetes a figures del museu
de cera de Londres molt semblants als estàndards dels retrats en pintura i que
provoquen en l'espectador una sensació estranya, de versemblança sinistra.
A Theaters (Cines), Sugimoto va
posar la càmera en cines i auto-cines i durant la projecció de la pel·lícula va
deixar l'obturador obert. El resultat és que la pantalla del cinema acaba
convertida en la fotografia en un rectangle blanc, molt lluent.
Diorams, són fotos fetes al Museu de Història Natural de Nova York amb muntatges
de paisatges ideals amb animals embalsamats que semblen sovint reals. Pingüins,
llops, hienes, voltors, etc. conformen un paisatge fals amb aparença de real.
De l'exposició jo en destacaria unes quantes coses: d'una
banda, un virtuosisme tècnic gran que es demostra en la capacitat de
enregistrar realitats invisibles per a l’ull humà; d'una altra banda les
repercussions filosòfiques i les reflexions que suscita sobre la naturalesa de
les il·lusions, de la percepció humana, de la veritat i la mentida de la
fotografia; l'originalitat de les propostes de l'artista i la paradoxa que
suposa, en les fotografies de Cines,
exposar el pas del temps i alhora aturar-lo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)