dijous, 20 de juliol del 2017

Opinió Tot Sant Cugat: De policies

De policies

Gràcies a les protestes de la gent, potser una altra vegada davant d’un fet similar el policia reaccionarà amb més bones maneres, com cal.


Els actes clars i transparents no generen polèmica. Si ha hagut un fet que ha aixecat una polseguera a Sant Cugat i més enllà, no és gratuït, serà per algun motiu.

Estic parlant de l’actuació del policia de Sant Cugat que va reduir un home i se li va asseure a sobre segons el vídeo que els testimonis presencials van difondre. Diferents sindicats policials van defensar l’actuació de l’agent i donen suport a l’actuació del seu col·lega segons llegim en el TOT del 7 al 13 de juliol. No sé si el policia ha estat amonestat pels seus superiors ni si la seva acció ha tingut alguna mena de sanció dins del cos policial però vist el comentari dels sindicats em temo que no.

És cert que l’home va cridar i es veu que va insultar el policia però hem de tenir en compte una cosa molt important: l’home tenia més de setanta anys i tot i que cridés era impossible que actués amb cap violència física. De la mateixa manera que en la vida no tractem igual un nen, un home jove o un vell, en aquests casos el que no pot fer un agent per defensar la seva posició és utilitzar les mateixes mesures que faria servir davant d’un delinqüent perillós.

La desproporció entre el que va fer el vell i l’actuació del policia és gran i per això la trobo injusta com la troben desencertada tots els ciutadans que van encendre les xarxes. La lectura positiva que jo en faig de l’afer és que gràcies a les protestes de la gent, des del meu punt de vista justificades, potser una altra vegada davant d’un fet similar el policia reaccionarà amb més bones maneres, amb el cap fred, com cal. Només així els ciutadans ens sentirem segurs i confiarem de ple en què els agents ens protegeixen.

divendres, 14 de juliol del 2017

Opinió Tot Sant Cugat: Efecte cafè

Efecte cafè

No es dona només als bars i als restaurants sinó el que és pitjor, a les escoles, als hospitals, als llocs de treball
Vet aquí que aneu a un restaurant amb una amiga; podria ser també amb un amic, però això obligaria a una altra mena de discurs que no cal. Vet aquí que trieu un local nou a Sant Cugat, gairebé buit, amb unes cadires que, tot i ser de disseny, semblen còmodes. El menjador és una gola de llop i el menú és d'amanida que depura el fetge, sopa tèrbola i una espècie d'hamburguesa colorde cigró.

No us importa, us repetiu que el dinar és una excusa, que veniu a xerrar, que poca gent, bla, bla. Parleu fins que us ho permeten perquè el local s'ha anat omplint de sorolls i ara per entendre-us heu de cridar. Sembla que estigueu en una fira, entre la tómbola i els autos de xoc. Tant el personal, pobres cambrers hores i hores en aquest infern, com els clients us heu vist obligats a forçar les cordes i s'ha generat una reacció en cadena on totes les taules i tots heu acabat cridant.

'Efecte cafè' en diuen. L'efecte cafè no es dona només als bars i als restaurants sinó el que és pitjor, a les escoles, als hospitals, als llocs de treball. En el cas de la restauració, si hi hagués una bona separació entre les taules i el local no ignorés les normes que eviten la reverberació del so (panels absorbents, materials porosos, teixits) es crearien les condicions perquè la gent parlés més baix.

L'associació Oir es Clave, centrada en la deficiència auditiva, ha creat www.comersinruido.org on recullen establiments amb una sèrie de requisits que permeten gaudir dels sons del menjar i la conversa. De moment la cosa va de luxe, Berasategui, Ruscalleda, Freixa, però la idea és que s'apuntin tota mena de bars i restaurants. Tant de bo Sant Cugat se sumi.