Efecte cafè
No es dona només als bars i als restaurants sinó el que és pitjor, a les escoles, als hospitals, als llocs de treball
Vet aquí que aneu a un restaurant amb una amiga; podria ser també amb un amic, però això obligaria a una altra mena de discurs que no cal. Vet aquí que trieu un local nou a Sant Cugat, gairebé buit, amb unes cadires que, tot i ser de disseny, semblen còmodes. El menjador és una gola de llop i el menú és d'amanida que depura el fetge, sopa tèrbola i una espècie d'hamburguesa colorde cigró.
No us importa, us repetiu que el dinar és una excusa, que veniu a xerrar, que poca gent, bla, bla. Parleu fins que us ho permeten perquè el local s'ha anat omplint de sorolls i ara per entendre-us heu de cridar. Sembla que estigueu en una fira, entre la tómbola i els autos de xoc. Tant el personal, pobres cambrers hores i hores en aquest infern, com els clients us heu vist obligats a forçar les cordes i s'ha generat una reacció en cadena on totes les taules i tots heu acabat cridant.
'Efecte cafè' en diuen. L'efecte cafè no es dona només als bars i als restaurants sinó el que és pitjor, a les escoles, als hospitals, als llocs de treball. En el cas de la restauració, si hi hagués una bona separació entre les taules i el local no ignorés les normes que eviten la reverberació del so (panels absorbents, materials porosos, teixits) es crearien les condicions perquè la gent parlés més baix.
L'associació Oir es Clave, centrada en la deficiència auditiva, ha creat www.comersinruido.org on recullen establiments amb una sèrie de requisits que permeten gaudir dels sons del menjar i la conversa. De moment la cosa va de luxe, Berasategui, Ruscalleda, Freixa, però la idea és que s'apuntin tota mena de bars i restaurants. Tant de bo Sant Cugat se sumi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada