Botifarra and poesia

Molts coneixeu l'amor incondicional, no és el meu cas, que la majoria de catalans professen per les botifarres. En Gabriel Ferrater, el poeta dels 'trenta-set horitzons rectes i prims' i 'enfant terrible', n'era un gran amant.

Diu que un dia de costellada i lletraferits s'havien reunit en un restaurant un grupet de poetes entre els quals hi havia també el gran Salvador Espriu que com en Gabriel Ferrater esperava i esperava a què arribés la desitjada botifarra de mans d'un cambrer força despistat. La paciència de'n Ferrater, que no la d'Espriu, arribà un punt que s'esgotà i alçant el braç va cridar:

-Cambrer, què hi ha de la meva pobra, bruta, trista i dissortada botifarra?