Melangia literària

Agost amb les descobertes de bona literatura i amb la melangia que arrossega. José Carlos Llop i Jhon Williams, dos dels novíssims en el meu cabal. La melangia ve d'aquí, d'aquests paradisos minúsculs que ens enlluernen com el migdia i que al ritme de cada tarda, el pas inexorable del temps, van desfent-se. Perquè sabem que de tot l'entusiasme d'ara, per aquest escriptor o per aquesta pintora o per aquesta amistat, o fins i tot per un amor, sabem, repeteixo, que demà potser s'haurà enfonsat. Però de moment, aquests moments, ens fan momentàniament feliços. I no és d'això del que es tracta? A la imatge un picasso dels blaus.