Vicent Sanz comenta Un viatge fora forat

Un viatge fora forat

He llegit amb interès Un viatge fora forat d’Amàlia Roig, escriptora de Vinaròs que, com diríem al Maestrat, viu a la capital. I quan diem la capital donem per descomptat que es tracta de Barcelona, la nostra metròpoli. Això que tenim en comú: la residència a l’urbs i  el vincle inestroncable amb l’origen (“El meu destí és el meu origen“, que cantaven Orxata Sound System). El llibre és el número 4 de la col·lecció Narratives d’Onada, que el va publicar al 2009.

El subtítol Entre el Delta i les Columbretes ja apunta a la coberta el sentit del viatge. Es tracta d’un viatge al país de la Ilercavònia, aquell territori mental de la continuïtat central dels Països Catalans, contradictori en la seua unitat fragmentària. Malgrat els referents marítims, l’itinerari que descriuen els 21 capítols s’endinsa fins a Tortosa i Morella, indefugibles en qualsevol visió de conjunt que aspire a tindre fonament. Se m’escapa l’expressió del títol “fora forat”. No la trobo en cap diccionari i barrino si deu ser un ús comú del topònim Fora Forat, conegut actualment sobretot per donar nom a una de les platges més concorregudes de Vinaròs, i antigament al barri de Sant Pere, que hi havia des d’antic fora murada, habitat per pescadors. La preposició, lexicalitzada en el topònim, va acabar donant nom també als habitats: forinyo. Aquí, doncs, “fora forat” fa esment amb originalitat a aquest viatge fora del forat, del cau que constitueix la llar més pròpiament local.

I això no obstant, Amàlia Roig proposa una mirada distant. Ho fa mitjançant personatge interposat: Anna Miralles és una periodista que després de viure a Barcelona en parella, retorna al seu Vinaròs natal per estrenar una existència postmatrimonial. Cada capítol, datat entre 2003 i 2006, parla d’un viatge des de Vinaròs a algun altre indret del territori esmentat. No hi ha, això de banda, cap fil argumental netament perceptible, que proporcione una estructura narrativa a l’obra. En aquest sentit i seguint l’aproximació que n’ha fet Joan Todó arran de la presentació del llibre a la Sénia a finals de 2014, pot afirmar-se que Un viatge fora forat se situa en el terreny del dietarisme, que per aquests verals té en Artur Bladé, Josep Pla i Gaziel els escriptors de referència que han fet això mateix en relació al paisatge. Com ells, Amàlia Roig ofereix un recorregut pels paisatges de la Ilercavònia. Es tracta de viatges d’un sol dia, contats igualment amb el distanciament d’Anna Miralles i la proximitat d’Amàlia Roig. I de la mà dels paisatges geogràfics, urbans o naturals, també hi ha un paisatge humà, fet de persones entranyables i de persones per conèixer, o per conèixer millor, totes referides amb la naturalitat del tracte entre indígenes. Perquè Anna Miralles és alhora una indígena i una estrangera. Algú que està redescobrint el país que torna a ser seu.

I mentrestant Anna Miralles descobreix el seu país i es redescobreix a si mateixa, Amàlia Roig aprofita per introduir el foraster al territori que visita com ho fa Anna Miralles. En aquest sentit, Un viatge fora forat és la guia de lectura perfecta per conèixer aquesta banda dels Països Catalans, si és que hi voleu viatjar. A cada capítol, dedicat a un lloc concret, s’hi descriu l’essencial del que el viatger ha de conèixer. En la seua dimensió més estrictament local. Alhora, aquesta descoberta  diguem-ne genèrica, va acompanyada d’unes notes de sensibilitat que atorguen a l’escrit el tret distintiu de qualitat que el diferencia de la guia turística a l’us. I per això parlem de viatgers i no pas de turistes, que són circumstàncies que tot sovint se solapen que són ben diferents.

Aquesta presència de la veu narrativa d’Anna Miralles situa Un viatge fora foraten la no-ficció que fa de l’existència real assumpte literari. Anna Mirallles no és Amàlia Roig, però per mitjà de la seva veu l’autora deixa anar una riquesa de detalls en què ficció i realitat simplement coincideixen.

No amagaré que al final el llibre m’ha deixat una mica sorprès, perquè m’he quedat amb les ganes de saber del cert qui és aquesta Anna Miralles periodista més enllà de la personalitat que es projecta en les notes i observacions que fa en el seu dietari de sortides. Continua fent altres sortides? Quins altres llocs visita? Què ens en podria dir de Càlig, de la Jana, de Canet lo Roig, dels pobles dels Ports? Quines impressions transmetria del Delta si s’hi acabés endinsant? Què se’n fa de la seua pròpia vida, al final? El fet que el seu itinerari es cloga amb el viatge a les Columbretes és una fuga en tota regla, mar endins, de la concreció territorial de terra ferma. Al capdavall, una solució molt vinarossenca, si se’m permet, pel que té de marinera.

Un viatge fora forat proporciona una visió diferent, no exempta d’un component poètic remarcable, de la terra d’origen de l’escriptora, com si el seu destí fos efectivament el seu origen.  El dia que aquesta terra compte amb uns quants itineraris ben elaborats, més que no ara, Amàlia Roig hi tindrà un lloc assegurat.