Un art

Dominar l’art de perdre no és difícil;

tantes coses semblen plenes del propòsit de ser perdudes,

que la seua pèrdua no és cap desastre.

Perdre alguna cosa cada dia. Acceptar atordir-se per la pèrdua

de les claus de la porta, de l’hora malgastada.

Dominar l’art de perdre no és difícil.

Després, prova de perdre més, i més de pressa:

els llocs, i els noms, i on sigui que pensaves viatjar.

Res de tot això no és cap desastre.

He perdut el rellotge de ma mare. I mira! Estic a l’última, o

potser la penúltima, de tres cases estimades.

Dominar l’art de perdre no és difícil.

He perdut dues ciutats, dues ciutats precioses. I, més vastos,

vaig posseir uns quants regnes, dos rius, un continent.

Els estranyo, però no va ser cap desastre.

Fins i tot en haver-te perdut a tu ( la teva veu riallera, un gest

que estimo) no hauré mentit. Per suposat que

dominar l’art de perdre no és difícil, per més que de vegades

pugui semblar-nos (escriu-ho!) un desastre.

One art, Elizabeth Bishop.

Un art, versió d’Amàlia Roig