28 d'abril

La pluja llençant-se en picat contra els vidres de les golfes. Tornar-la a sentir després d'una llarga temporada de silencis és una pura delícia. Els sons més elementals, més senzills, el soroll del vent, el crepitar de la pluja sobre l'asfalt, com raja l'aigua, el riu avall precipitant-se. La gespa xuclant i amortint com una catifa els cops de la pluja.

Els para-brises del vehicle van colpejant per esborrar les gotes del vidre...i estem arribant a casa. I fa més fred. Els arbres verdíssims ragen i ragen. S'inundarà el garatge de l'edifici de més avall on van a parar totes les fulles que el vent arranca del carrer. Olor d'aigua. Fang en la soca dels plataners. Poesia visual, potser.

Exposició ahir a La Pedrera, Ars combinatòria. Fotografies poètiques de Chema Madoz i poemes fotografiats d'en Joan Brossa, de Salvador Espriu. Un núvol atrapat dins d'una gàbia, Una escala recolzada en un espill aconsegueix que es pugui pujar i baixar alhora... Efectes màgics.