26 d'abril

Un dia de llevantada que recorda més a la tardor que a la primavera que hem viscut en els darrers dies. A més com que els quatre cirerers del parc ja han perdut les flors la sensació de puixança de l'estació sembla que ha minvat. Els núvols es passegen d'una banda a l'altra del cel i només de tant en tant deixen algunes clarianes. Hem hagut de treure un altre cop les jaquetes que havíem guardat al fons de l'armari. Ja no fa calor.

Hem resistit Sant Jordi un any més, amb milers de persones per la ciutat circulant, volent arribar a la vora de les parades de llibres i amb ell els egos dels escriptors, que s'autoproclamen a tort i a dret,  també sembla que ha tornat a un estat més digne. Entre els llibres més venuts ’Victus’ una novel·la històrica que jo vaig deixar poc després de les dues-centes pàgines, i en té vora sis-centes. No sé què em passa amb la novel·la històrica, tants esdeveniments, tants protagonistes m'atabalen de tal manera que m'impedeixen paladejar la literatura en sí. Jo trobo que als llibres no han de passar gaires coses més que les estrictament necessàries i encara potser massa sovint em sobren fets. La literatura contemplativa, més descriptiva, menys narrativa m'interessa més. Potser es deu al fet que tinc mala memòria. O que com que sóc escèptica em calen brins de veritat, cosa que sí que proporcionen les memòries, els dietaris, les cartes, les biografies, el periodisme literari. Hi ha escriptors però amb els quals aquest verisme el trobo quasi en en els primers mots, però són ben pocs. La novel·la, tantes que n'he llegit! per a mi va perdent el sentit en el món de la tecnologia afalagadora i les presses. Hi ha tantes coses i tant bones avui dia! M'agraden més, doncs, els relats, la narrativa curta. I la poesia, clar. En la literatura no cerco la distracció sinó la bellesa i la reflexió.