‘Vivim en el millor dels móns possibles’, escrivia Leibniz fa
més de tres-cents anys. Shopenhauer dos-cents anys més tard replicava la
filosofia optimista de Leibniz amb un profund pessimisme: la vida és dolor. De
la filosofia de l'un i de l'altre en deriven els termes optimista i pessimista
que tant fem servir avui no per a designar una ‘filosofia optimista’ o una
‘filosofia pessimista’ sinó per parlar de les característiques psicològiques
que classifiquen als individus en aquells que davant del mateix got el veuen
mig buit, els pessimistes, o el veuen mig ple, els optimistes.
Però abans de la percepció, mig ple o mig buit, i seguint amb
l'exemple, hi ha una idea preconcebuda en la persona que ho percep: la idea de
com ha d'estar el got. És això, el que pensa que hauria de ser, l'ideal, el que
determina la mirada i la interpretació que en fa de la quantitat de líquid que
conté el vas.
Així, l'optimista veu
el got mig ple perquè s'ha plantejat abans que podria estar ben buit. Com que
està a la meitat i no buit, com podria haver esperat, es dóna per satisfet. El
motiu de conformar-se amb el que toca, amb la realitat (l'optimista és un
realista), és perquè el que espera no és tan rodó, tan ambiciós com el que
podria anhelar un pessimista per al qual les coses aspirarien a la perfecció,
en el nostre cas al got ple. D’aquí la profunda decepció que li provoca a un
pessimista un món que està molt lluny de ser el millor dels móns possibles,
perquè ell aspira a més (el pessimista és un idealista): un món sense malaltia,
pobresa, desigualtat, guerra, etcètera. I ara se m'acut que un temperament
perfeccionista és gairebé sempre o sempre un temperament pessimista per la raó
que ja he comentat abans. Un optimista, en canvi, seria aquell al qual les
coses ja li semblen bé perquè no n'espera molt ni aspira a tanta bondat. I per
aquest motiu també crec que tot rebel seria un pessimista, si més no en el
sentit que he comentat abans.
Arribats a aquest punt em pregunto si els termes optimista i
pessimista no haurien de ser usats en el sentit contrari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada