La mort de George Moustaki l'altre dia. Le methèque i Ma solitude, xalo amb les més melangioses de les seves cançons.
Per fi hem arribat al quaranta de maig i sembla que el temps, ara sí, farà definitivament el tomb.
L'estiu. No és època d'elegància ni de poetes, ells són més de tardor, però és tan alegre! Deia Jhon Banville, l'autor de la magnífica novel·la El mar, que el seu esperit és octubrista, suposo que per allò de la caiguda de les fulles, els cels lluents i les temperatures contingudes.
M'agrada la melangia, ja ho he dit, però m'agrada encara més el color. Per viatjar em decanto més pel sud del món que pel nord, prefereixo la calor al fred, l'extraversió a la introversió, l'energia abans que la finura, el groc abans que el gris. El mot no existeix, potser s'hauria d'inventar: estiuista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada