Constato que la majoria de gent que escriu no té cap intenció, ni ambició, de ser poeta o novel·lista, ni contista. La majoria de gent que escriu és simplement curiosa. Pel mateix motiu, gairebé cada 'escriptor' s'ha provat també com a músic, com a pintor, com a fotògraf, com a dibuixant, què em sé jo. I també constato que el nombre d'aficionats a la literatura i a les arts en general que practiquen un esport o estan apuntats a un gimnàs és el mateix que el nombre d'aficionats a la numismàtica, al punt de creu o al bricolatge, per dir-ne alguns.
No hi ha millor complement per a l'escriptura que l'exercici físic, dirien J. Berger i H. Murakami, dos bons exemples de novel·listes 'en forma'. Sense practicar amb el cos no podrien practicar amb el cap, o això és el que diuen. Per contra, jo no sé de cap poeta famós que faci un exercici físic intens a l'estil dels novel·listes. Escriure un poema no suposa una pràctica mental tan llarga ni tan planificada com escriure una novel·la, sobretot si és històrica... D'altra banda, entenc que els poetes prefereixin el taulell del bar abans que la sala de màquines d'un gimnàs, perquè aviam, algú se'n refiaria de la qualitat d'un poeta o d'una poetessa 'en forma'? Jo no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada