Poques coses m'agraden més que llegir bones cartes però quan els interlocutors són dos escriptors de la talla d'aquest parell resulten encara molt més suculentes. Auster està bé, sempre está bé, però la persona d'en Coetzee resulta tan enlluernadora com la seva literatura. No és poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada