La simpatia i els mots

Acabo de llegir ‘malenconia’, un mot que evito. Confesso que li tinc mania perquè és com si la k em punxés al cor. Sempre que puc el substitueixo per ‘melangia’ que ve a dir si fa o no fa el mateix però en més dolç. El mot ‘fibló’ tampoc m'agrada perquè és sentir-lo i fer-me l'efecte que una abella me l'ha clavat.

‘Desassossec’. Cinc esses tan ben posades que m'agafa una cosa...

Mots que em cauen malament n'hi ha un grapat. ‘Grapat’, per exemple, no em fa gràcia. Ni tampoc ‘folrar’ ni ‘ensopegar’ ni ‘aldarull’. No suporto 'feeling'. Vosaltres direu que clar, ja se sap que les paraules agudes solen ser les més antipàtiques. Doncs, en el meu cas no és ben bé així perquè tampoc no són del meu gust ni 'solemne' ni 'origen', i les dues són ben planes, i el que és pitjor, estan ben considerades.

Hi ha paraules que no estan tan malament i són planes. ‘Harmonia’ (en castellà sense la hac perd molt), ‘marítim’, ‘iaia’ i ‘esperança’, però al costat de les esdrúixoles s'ha de dir que no són res. 

Ai, les esdrúixoles, que simpàtiques que són!