L'única manera sensata que
veig per poder esbrinar què senten les persones és observar què fan, com es
comporten. Pel que fa a l'amor i a l'amistat, dos sentiments cabdals dels quals en depèn gran part de la nostra fortuna o de la nostra dissort, cal
afinar molt si no volem sortir-ne ben perjudicats. Si en els fets dels suposats
‘amics’ o ‘amors’ no es demostra fidelitat, confiança, compromís i reciprocitat, quatre aspectes que considero imprescindibles, d'aquella amistat o d'aquell
amor més val que no em fem cabal. D'aquell ‘amic’ que mai no truca, que no fa
un pas envers nosaltres, o d'aquell ‘amor’ que va a batzegades, seguint un
entusiasme momentani, no ens cal fer-ne cas. Quan estimem de veritat un amor o
un amic, o quan un amic o amor ens estima de veritat, ningú s'ha d'esforçar per
dir o per demostrar res: els fets, a diferència de les paraules, són ben tossuts;
per això, millor d'hora que massa tard ( que no ens hàgim lliurat de cor),
acabaran imposant la seva veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada