Les cireres de Ceret

Les primeres cireres de la temporada, per allò dels noms, em fan pensar en el poble de Ceret, a la comarca del Vallespir i a recer del Canigó, sempre blanc. Cada primavera floreixen les mimoses i els cirerers sota una llum ben clara que res té que envejar a la de la costa mediterrània. És per aquest motiu que és un referent per a la pintura del segle XX. Picasso, Matisse, Braque, Juan Gris, Miró, Dalí, Herbin, Masson, Kisling i molts altres visqueren i pintaren el poble i els voltants. El Museu d'Art Modern de Ceret és en certa manera un homenatge a tots ells.

Els atractius de la vila no s'acaben amb la pintura i els paisatges naturals. La llengua catalana, que es conserva miraculosament si més no entre els grans, és fàcil de sentir en les converses dels qui deixen passar el temps en el pedrís de l'entrada al poble. Al mercat de dissabte, amb les faves, els pèsols, els pebrots, les patates, les cebes tendres de temporada, les esplèndides cireres, hi acuden els venedors dels voltants que despatxen la collita pròpia. Després del mercat, per si s'encomana quelcom, un cafè o un aperitiu al mateix bar, a l'aire lliure, on Picasso se'l prenia. 

És un poble polit, ric, civilitzat, culte. Les pedres de Ceret també parlen: obres del XIII, del XIV, del XVI, del XVII, del XX ( obra de l'escultor Arístides Maillol). 

Per dormir hi ha un hotelet que m'agrada especialment, a un parell de quilòmetres del nucli del poble, en ple camp. Mas des Termes.

André Masson, Paysage de Ceret