dilluns, 27 de maig del 2013

Vagó de dilluns

Deixo anar la mirada cap al cel gris de fora i els arbres que passen de pressa. M'avorreixo igual. No tinc bateria ni cap llibre. No hi ha cap conversa que pugui seguir. La gent tampoc no em distreu, el vagó de dilluns sol ser el més silenciós de la setmana, el que té menys color. No ha plogut encara però tots els passatgers portem un paraigües. Som previsors. Hi ha qui fulleja el diari o el telèfon però la majoria dorm o té son. Si sortís el sol...
De sobte sona el mòbil del meu costat. Un home de mitjana edat.
....................
Hola. Buscáme una tía, una tía buena.
...................
Tíos no, una tía.
...................
Segurísimo.
..................
¿Tú lo vas a hacer? Con María?                                                                
Un tranvía llamado deseo
..................
¿Te gustaría?
..................
¡Ah, no!
..................
Te recibiría con todo abierto.
.................
Estoy pensando en alquilar.
..................
Un estudio. Sobre 450.
.................
Para hacer lo que yo quiera.
...................
¡Jajajaja!
...................
¿Y porqué así?
...................
Ya. Tres o cuatro.
..................
Estuve, pero hace más de treinta años.
..................
Maldito túnel...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada